Descripción
Inspirada en Maduixes silvestres, la pel·lícula d’Ingmar Bergman, Les cuques convida a mirar la natura amb uns ulls nous. I veure-s’hi a dins com a nen, fill, nebot, net, jove, gran, nòvio, amant, marit, cuidador, pare amatent. També és un bestiari quotidià que retrata amb subtilesa l’escarabat rinoceront dels vespres d’estiu, la mosca que no pot sortir d’una ampolla de cervesa, el borinot que passa l’hivern al passadís, la papallona que busca la clapa de sol, el cuc de l’ampolla de mescal.
«En lloc de descriure el món, Guillamon inscriu el seu ésser en el text. No descriu la realitat, la inscriu» (Joan Perucho)
«Guillamon és un escriptoràs, i tant que sí. Viu la vida que abans en dèiem natural (ocells, arbres, etc.) i que ara no sé com n’hauríem de dir. Només sé que llegir Guillamon és trobar-se amb el món ple de vida del camp» (Mercè Ibarz)
«Part del joc és descobrir quin objecte literari és, una mena de barreja de ficció i records» (David Carabén)
